sóc tan tova...
tan dèvil...
com les ales d'una papallona...
que acaricia amb molta soltura la meva galta...
s'enreda... i en silenci, s'amaga de mi,...
dolguda... en calma...amb tota la calma...
espera el seu moment, a que es pasi  tot el temps que queda... tinc l'estòmag ple de ciment...
la ment dona voltes i més voltes...
intenta   fugir del parany de reflexar els records en el present... només li queda l'esperança, com la d'aquell pesebre vivent...
veig i torno a mirar el mateix amb uns altres ulls, plens de vida....i respiro tranquil.la, de 9***
per l'amor...
a l'art...
corre...
fer i desfer..
sense perdre res...
perques...
sempre guanyem...
espais...
surant...
al mar...
tinc ganes de llençar-me...
de no aturar-me mai...
de sentir
sempre...
al màxim...
molla...
tots els forats
cusits...
amb el fil dels teus ulls...
poc a poc...
totes les deutes...
aigua...
fueix...
com un veler...
lliure...
encès....
de plaer
de viure
de bategar...
de néixer a cada instant...
sense més por...
surt al sol...
s'escoltaven plors...
d'ànima que brota...
sentir i bullir
és el camí...
el secret de conviure...
al màxim...
trobar-se...
entre mots...
muts...
lligams...
desfer-te'n...
foc...
el carrer...
i les cendres...
al cendrer...
canto
a dins...
cap en fora...
il.lusió...
poc a poc...
no perdis
l'esperança...
encara que s'amagui
de tant en tant...
tornar-se a trobar-se...
flors de primavera...
i septembres...
com al mar...
***