entre sentiments
trobats...
deliri...
estat de shock...
teràpia?
mira la vida,
flueix,
no t'estanquis...
no t'aferris...
vola lliure..
viu...
et miro als ulls
en el meu record de tu...
de moments
que fotografio en el meu cor...
per degustar-los
amb calma...
desprès...
em val la pena...
gaudir-te...
així...
lliures...
sense prendre'n possessió...
alliberades...
de les expectatives...
que enverinen la vida...
quan de vegades
la vida és un flux de idees
de somnis...
de realitats que conviuen...
i fan xispa...
emoció
ets...
sensacional...
amb totes les paraules...
desperto...
i hi sóc...
desvetllada...
de necessitats...
de condemnes
per obstruïr-se...
endins...
que vull?
no ho se...
continuar...
mirant què passa..
sense mirar massa
enrere...
només quan calgui...
et prefereixo...
lliure...
si és així com creus..
que seràs feliç...
crec en tu
*

3 comments:

emiliano martínez said...

me gusta esa tierra de nadie en la que me muevo cuando casi entiendo tu idioma y a veces me lo invento. contrucción dual. invención de la poesía.

Eulàlia said...

ei,
jo també crec en tu
·

Sara said...

un plaer llegir-te.. com sempre :)