la poesía ha vuelto cuando menos la esperaba...

m'encanta que agafis una poma de les meves... per menjar despres...
pensava avui tornant de la feina...
de cop m'aturo en qualsevol semàfor de la ciutat...
i miro el cel de ple.... blau cel...
amb algunes clarianes de nuvolets blancs...
torno a passar per lloc de la foto al port..
ara ja no m'aturo a fer-la... la foto del dia...
les tinc totes.... les dels dies d'hivern...
ara tots els matins el port és igual...
miro els vaixells... i busco un de dotze pisos...
però cap dels que hi ha ho és...
miro i remiro...
i penso i et penso...
a cada instant...
relligo cada moment de tu...
a la meva ment...
a cada traç...
i sempre em sorprens de debò..
amb sorpresa de les bones...
en sèrie...
de diumenges avorrits...mandrosos...
sota els llençols...
o sota l'aigua...
i les paraules s'endrecen a la meva ment...
després de tot el temps del món...
sense plans...
improvitzant...
i amb un xic de sort***