Ir al contenido principal
despulles la mirada
amb paraules...
tornen...
veure escapar-se...
t'escapes...
et deixes anar...
impotència plena...
por a actuar per tornar a trencar les flors...
que et porta el vent...
mariner...
la por era insaciable...
sempre em feia tremolar
patir...
esperar...
el temps no espera...
et miro i no veig res més enllà...
espero les teves caricies
a l'altre banda del llit...
que sorgeixi crido...
em deixaré anar...
i tornar...
i desfer-me...
entre els instants...
ara ja no he de tenir tanta por
ja no tinc res a perdre...
de nou...
és tan increïble...
potser jo no he tingut la força suficient per torçar el punyal cap a mi...
queda una mica lluny tots els moments...
de relligam...
suau...suaus...
ara el record...
fica el play...
dóna'm un do
no cal donar-li més voltes
senzillesa...
deixar les màscares...
per reflexar il.lusió
diví tressor...
que s'ilumina en els camps
la nit de sant joan...
si el veus retornes..
si el veus lluïr...
deixa anar l'estel de nou...
estira'l...
crida..
no et tornis al teu cau...
treu el cor d'entre les espines...
deixa't sentir en llibertat...
comparteix...
no tinc camí...
m'he perdut...
entre aquells boscos efímers...
ara tornaré al dia...
a veure la llum negre...
no vull...
però és impossible...
la decissió mai vindrà a per mi...
he de viure més...
patir més..
és el que em toca...
veure els ulls clucs..
mirar com dorms..
com vius...
allà on sigui...
sense arribar al límit...
arrencant l'espai..
i l'esperança
no m'enrecordo de còrrer...
les cames tremolen..
i el meu cor s'enfonsa..
en tots els moments amb estrella..
la màgia, minsa per tu, no és suficient...
sento que a cada paraula meva
creix una muntanya de distància
entre nosaltres dos...
les teves oïdes ja s'han apagat...
el teu cor es reforça per no deixar-se endur...
es reforça amb vidres opacs...
per no deixar veure res...
el fum...
invisible...
no vull caure i deixar-me anar...
sembla del tot increïble...
oloro les restes del teu perfum...
al teu jersei..
que ara reforça el meu instant...
potser és cert...
que no ens comuniquem correctament...
donaria el que fos
per tornar a qualsevol dels moments
en que m'he sentit
tan a prop de tu...
en silenci...

Comentarios

Entradas populares de este blog

Carnaval

You know... Listening the perfect song in the precious moment it's amazing... You saw, say... Without wifi... All arround... You was my present for the Sagrada Família one night... And one heart with two faces, arrives flying to my white house door... One day... I can't remember... Red and green... More simply... More lives... Things...hearts... And purple candys... In this street... You prefer see yourself film... This is... Estopa*

la poesía ha vuelto cuando menos la esperaba...

  *la poesía ha vuelto cuando menos la esperaba… la poeta jubilada... llega al vestuario gritando a sus compañeras de aquagym: "he dormido 8 horas seguidas"... trasnochada por escribir una poesía o dos o tres... me han desvelado las musas la poesía llega cuando llega no puedes decidir escribir y que salga sale cuando sale y te desvela... como el amor que surge y llega y se va... la poesía menos esperada... como mi camisa de los días que no vienes a buscarme… (y se rompe en pedacitos el alféizar de la ilusión ilusa de mi alma de trencadís... o la de las muertes repentinas y te alejas... miel de abeja... agua de manantial huevos fritos con visillo... ¿o era puntilla?... ¡quiero que me coman los peces! aunque ya se sabe que todas nos iremos… algún día… tú puedes ser la próxima... carpe diem* 22092023JUD* #videopoema #videoviral #aescribirquesondosdias #poesia #poema #lutxana #art #carpediem

*espiral cargol tortuga...

 *mateix destí  nous camins… nova roba… new wave… plot twist… (que està de moda… dia dos  de nou... any  vin-i-tres... de tres  i no res... del revés... jugo amb els números  i a la loteria i guanyo i sóc la multimilionària per pagar el pis i el desig... i la casa i la piscina... un altre llibre sense presses... la pel·lícula sense paraules... i el viatge... al món, en tots els díes que vulguis... i calguin... sense rellotge... de granets de sorra que cauen a poc a poc... com de poesia... espiral i caragol... i tortuga... l'ara compta… sempre el mateix acordió sona… llenço una moneda italiana... sort  la bossa  sona a Barcelona  bona… què sona?  pregunta una nena petita... a la seva àvia… sembla música francesa, li diu… en realitat  és polka bavaresa… penso mentre... em segueix el ritme... al caminar i enfilar  el passadís... i veig el cartell amb els noms de les estacions  del metro  semblen una altra poesia… de jungla urbana... en forma de columna vertebral de vida de liana en li