Ir al contenido principal

Entradas

Mostrando entradas de junio, 2010
m'agrada com camines... veure't com et despulles... mirar el teu contorn.. detingudament.. amb tota la calma... repasar el contorn dels teus llavis... amb la meva mirada... el teu perfil... el negre sobre negre... cau sobre els teus ulls... de llargs... de silencis... et deixaré en pau.. la teva pau... la de mirar-te i buscar-te allà on creguis que has d'anar a parar.. caus... caic... t'escolto entre l'esbranzida furia del vent... no és per res... és detenir l'espai... retornar... vull un any tranquil... de pau... de tu... no vull retorçar-te et deixo el mar... no vull ser flor d'estiu.. ni de res... només el teu somriure.. que sorgeixi la màgia... com sempre, com mai... vull els teus llavis retornant-me... esllavissant-me... és correcte? vola... amb la teva gran ala... busca la frescor que tan anheles.. en la teva distància... et parlo amb paraules... t'estimo mal escrit amb lletres que semblen... el que no s
despulles la mirada amb paraules... tornen... veure escapar-se... t'escapes... et deixes anar... impotència plena... por a actuar per tornar a trencar les flors... que et porta el vent... mariner... la por era insaciable... sempre em feia tremolar patir... esperar... el temps no espera... et miro i no veig res més enllà... espero les teves caricies a l'altre banda del llit... que sorgeixi crido... em deixaré anar... i tornar... i desfer-me... entre els instants... ara ja no he de tenir tanta por ja no tinc res a perdre... de nou... és tan increïble... potser jo no he tingut la força suficient per torçar el punyal cap a mi... queda una mica lluny tots els moments... de relligam... suau...suaus... ara el record... fica el play... dóna'm un do no cal donar-li més voltes senzillesa... deixar les màscares... per reflexar il.lusió diví tressor... que s'ilumina en els camps la nit de sant joan... si el veus retornes.. si el veus lluïr.
m'encanta que agafis una poma de les meves... per menjar despres... pensava avui tornant de la feina... de cop m'aturo en qualsevol semàfor de la ciutat... i miro el cel de ple.... blau cel... amb algunes clarianes de nuvolets blancs... torno a passar per lloc de la foto al port.. ara ja no m'aturo a fer-la... la foto del dia... les tinc totes.... les dels dies d'hivern... ara tots els matins el port és igual... miro els vaixells... i busco un de dotze pisos... però cap dels que hi ha ho és... miro i remiro... i penso i et penso... a cada instant... relligo cada moment de tu... a la meva ment... a cada traç... i sempre em sorprens de debò.. amb sorpresa de les bones... en sèrie... de diumenges avorrits...mandrosos... sota els llençols... o sota l'aigua... i les paraules s'endrecen a la meva ment... després de tot el temps del món... sense plans... improvitzant... i amb un xic de sort***