plena d'asteriscs....
amb la boca plena...
d'un somriure... inmens...
ple...
l'entrepà de frankfurt
creixia sense parar...
cada paraula teva
feia que aquell tros de carn...
creixés i creixés...
fins a omplenar tot l'espai...
penso...
les teves paraules...
els teus records...
sense mar...
sense estrella...
penso i repenso...
potser una mica massa...
però m'encanta pensar...
les coses...
escurar-les
potser fins arribar a entendre-les
una mica...
les vores...
t'entenc!
m'entens...
m'escoltes...
t'escolto...
et sento...
em sents...
(bon viatge oreneta...

2 comments:

Sara said...

interessant, sí senyor! Quan tingui temps em posaré a llegir tota la resta :)
Aprendiz.

lutxana said...

ok, merci