segueixo amb el meu abric...
torna el dia normal...
torno...
la gent va sense sentit...
i torna...
tot va tan lent...
estic contenta...
és un petit bocinet de realitat...
potser...
o un gran tros de terra...
per plantar coses
i no tenir que anar al mercat...
i no tenir que sortir...
mai més....
una flor...
la meva flor...
a vegades em punxa...
sense voler...
?

No comments: