Vaig lluitar per les meves campanes... per què no fessin el seu cant.. aquell dia ennuvolat i incert, Gener rebaixa els meus escuts en llàgrimes d'argila... que es desfàn sota la pluja... en detriment de la desidia... cap a mi devé i succeix... sólament dessitjo un lament.. i una resposta dels meus llavis muts.. va desaparèixer l'ocell dels sons... de la meva garganta.. Somio desperta cantant-li a la oida... amb delicadessa... amb veu afluixada... la melodia de l'obessió del odi, del destí... d'un ritme immortal de silencis.. viscuts i per viure i per sentir... entre els meus pits,... 26100jud