Vaig lluitar per les meves campanes...
per què no fessin el seu cant..
aquell dia ennuvolat i incert,
Gener rebaixa els meus escuts
en llàgrimes d'argila...
que es desfàn sota la pluja...
en detriment de la desidia...
cap a mi devé i succeix...
sólament dessitjo un lament..
i una resposta dels meus llavis muts..
va desaparèixer l'ocell dels sons...
de la meva garganta..
Somio desperta
cantant-li a la oida...
amb delicadessa...
amb veu afluixada...
la melodia de l'obessió
del odi, del destí...
d'un ritme immortal de silencis..
viscuts i per viure
i per sentir...
entre els meus pits,...
26100jud

No comments: