LUTXANA POESIA*una mica de poesia

Vaig lluitar per les meves campanes... per què no fessin el seu cant.. aquell dia ennuvolat i incert, Gener rebaixa els meus escuts en llàgrimes d'argila... que es desfàn sota la pluja... en detriment de la desidia... cap a mi devé i succeix... sólament dessitjo un lament.. i una resposta dels meus llavis muts.. va desaparèixer l'ocell dels sons... de la meva garganta.. Somio desperta cantant-li a la oida... amb delicadessa... amb veu afluixada... la melodia de l'obessió del odi, del destí... d'un ritme immortal de silencis.. viscuts i per viure i per sentir... entre els meus pits,... 26100jud

Olora la meva rosa vermella? avui a àcid? No corris més del necessari... que per anar més ràpid no arrivaràs avans.. Intens i precís.. en el moment autèntic, delicuescència i gentilessa, acariciant-me cada nit... avans de volar fins al vuit... invers i dessacelerat... de deliri i entusiasme... i la força de la nit de intimidessa... ultraviolada.. Agafa la teva espassa de platí... i llença la teva lluita ... lluita..contra el vent i la marea.. i devant dels somriures.. 26100jud

Finalitza el meu trajecte ja he arribat a l'infinit He trobat les monedes d'or al final de l'arc de mils de colors... però primer he hagut de plorar i travessar la neu i evadir-me de la tempesta de pluja i volar amb les ales mullades... Potser vaig poder... però no vaig tenir prou temperament d'una garra devant d'un animal innocent... d'un mariner devant el mar.. Vaig nedar els mils mars del meu món i amb un barret de copa de vellut negre, va ser el principi de la fi... sense decepcions ni més llàgrimes... desesperades, indefenses... 26100jud